domingo, febrero 05, 2006

Un homem encantador

"La vida interior necessita una casa confortable i una bona cuina"
David Herbert Lawrence

El propietari de la meva casa a Madrid té nom de majordom. Trobo a faltar el seu somriure i aquella safata de bombons piramidal inalterable que m'oferia eficientment quan el cridava.

Aquesta tarda l'he trucat. Vam quedar que al febrer tornaria cap allà i sembla que de moment s'allarga la meva estada a Barcelona. S'ha posat una noia al telèfon que no era la polonesa que vaig deixar ocupant la "meva" habitació. Molt hàbilment el "Sebastian" va substituir temporalment la polaca-catalana per una polaca autèntica. Així podia prosseguir en la intimitat amb la pràctica clandestina de la nostra benvolguda llengua.

Vaig tenir molta sort d'anar a parar a aquella casa. Al costat del riu, rodejada de parcs i en un barri prou cèntric que em permetia desplaçar-me a peu moltes vegades. I a la seva casa el "Sebastian" va aconseguir que m'hi trobés bé de seguida. És que ell és un encant de tio. Podria viure sol m'explicava però preferia treure's unes peles i poder viatjar sempre que tenia vacances. Apassionat per veure món, conèixer altres cultures, amant de la seva llibertat, tranquil, respectuós, amable i super correcte, massa i tot...

Mai no em va tocar ni un pèl. "Un home solter tan encantador i tan amable... I mai se t'ha insinuat?? Segur que és gay" Els meus amics sempre fan broma per la facilitat que tinc per ensopegar amb homes meravellosos però amb mínim interès sexual per les indivídues del sexe oposat. En aquest cas a mi què m'havien d'importar les seves preferències sexuals. Per oferir la safata de bombons amb eficiència aquest detall és irrellevant. Què més se li pot demanar a un company de pis tan agradable que et reserva un platet dels guisos que cuina, mostra interès per la cultura catalana i és partidari de l'Estatut i del retorn dels papers de Salamanca...

Com si ser gay fos algun inconvenient per la convivència? A més, jo estava convençuda de la seva heterosexualitat. No calia que li descobrís una Playboy amagada a l'armariet del bany ni que em deixés anar algun comentari prepotent sexista de mal gust. I en cas de dubte, hi ha una prova de verificació que és infalible: l'estat de la cuina. Els homosexuals sempre tenen la cuina neta com una patena. No estic dient que els heteros sentin repulsió per la baieta, el fregall i l'Ajax. Però no afecta en la seva felicitat el grau de brillantor del marbre o de les rajoles de la cuina. El "Sebastian" era el meu majordom particular però la que fregava la cuina era jo.

Justament mentre acabava de recollir-la després de sopar ha sonat el telèfon. Era ell. Li he explicat que de moment no tenia notícies de feina a Madrid. Que m'havia sortit una suplència de música a l'ESO aquí i sense moltes ganes l'estava fent. Però contenta, que són peles! Ell tan encantador com sempre m'ha dit que no patís gens. Que no tenia ganes de conèixer ningú i tindria l'habitació buida fins que tornés jo. L'habitació és meva o de ningú. I la feina a l'Institut que la fes: "Así te convences de que esto es lo que no quieres hacer"

Fa molt feliç pensar que hi ha algú al món que té tan clar que vol compartir la seva vida amb mi. Disposat a esperar i al que calgui, convençut que no trobarà res millor enlloc.

Potser sí que sóc un ésser meravellós penso jo! Neta i polida, silenciosa, respectuosa, servicial, agradable, simpàtica, divertida, afectuosa... La convivència amb mi deu ser idíl.lica! Llàstima que he volgut saber qui havia contestat el telèfon a la tarda en comptes de preguntar si la safata de bombons encara es conservava impecable.

Com són els homes! Recordo haver entès perfectament als pocs dies d'haver entrat a aquella casa que el meu company de pis era un home que estava sol al món. Ell era un espíritu libre. Vaig marxar 3 setmanes de temporada a València i quan vaig tornar em va dir que tenia una medionovia en Brasil. Després de Reis vaig parlar amb ell i em va semblar que s'havia referit a la brasilenya com a la seva novia, pero nada importante... I al cap d'un mes escàs la medionovia-novia-sin-importancia ja ha volat des de Brasil i està vivint a casa seva! Eeeeeeiiiii!! Que és casa meva també!

Com som les dones! Això és el que hauria d'haver dit. Qui és la guapa que es lliga un tio encantador superfeliç en la seva solteria en tant poc temps? Ascendeix de categoria d'amiga a medionovia i tot seguit a novia i s'instal.la a casa seva en un temps record. I tot això sense causar-li cap trauma al solter convençut de la seva llibertat i de la seva cuina bruta.

Haig de conèixer aquesta noia i aconseguir que m'expliqui els seus mètodes infalibles. Intentaré dissimular que l'enveja em supera. El que més em fot és pensar: Què deu tenir aquesta brasilenya que no pugui tenir una polaca tan estupenda com jo?

No hay comentarios: