Cataclisme

"Mai es menteix tant com abans de les eleccions, durant la guerra i després de la cacera"
Otto von Bismarck

Dies de pluja a la capital del reino: ruixats abundants intermitents, embussaments, inundacions, carrers enfangats, aturades al metro... Quin regal de metereologia més inesperat, em sento com a casa! Estava farta dels plugims inofensius i dels paraigües innecessaris que els aborígens treuen a passejar porque hace bonito. Tothom està esverat i tenim nou tema de conversa d'ascensor sobre els horrors del canvi climàtic.

Les forces de la natura s'han unit per a ofegar totes les obres que a corre cuita estan acabant abans de les eleccions d'aquest diumenge. Obra inaugurada, obra inundada. Pobre alcalde! No comptava que els déus de la pluja fossin antiPP... Però passi el que passi i faci el que faci sap que les té guanyades. L'altre dia vaig enxampar una entrevista que li feien a l'abominable Telemadrid i reconec que el paio té talent. Vaig canviar ràpid al canal del culebró Pantojil abans que m'entressin unes ganes boges de votar-lo. Socors!

La que no trago de cap de les maneres és l'Esperancita. Ensopegar constantment amb la seva foto retocada, digna propaganda del concurs "Cambio radical" és la pitjor penitència que pago per haver de viure en aquesta ciutat. I hi ha amenaça de futura candidata a Presidenta de la Una, Grande y Libre si fracassa en Mariano a les properes generals.

Aquest diumenge les putes i la resta de la companyia no treballarem. El nostre cacic, Herr Direktor, ens ha preparat les paperetes i ens envia a casa a votar. A mi em va perfecte l'excusa de les eleccions per respirar de nou aires mediterranis. Però l'obrera de l'espectacle, dona previsora, ja fa dies que va sol.licitar el vot per correu. I avui, últim dia del termini, ha desafiat el diluvi per exercir el seu dret de ciutadana. M'he resguardat de l'aiguat visitant el meu ciber preferit regentat per uns moros molt simpàtics que sempre em somriuen. Mentre escric el post en tinc un aquí al costat agenollat a terra fent les seves oracions. Tindrà ell alguna cosa a veure amb aquest diluvi universal?

32 primaveres

"Si no et prens el temps de mirar, no veuràs mai res"
(El conte de Nadal de l'Auggie Wren)
Paul Auster

Sóc una de les persones afortunades del món que habitualment no matina. Per mi dormir no és cap pèrdua de temps i no envejo els benaurats que es lleven aviat i aprofiten el dia... Jo, pecadora, confesso que si em deixen, dormo les meves 8 o 9 horetes tan feliç.

Així que només una ànima contradictòria com la meva seria capaç de fer-se un autoregal d'aniversari en format càstig. Avui m'he llevat a les 7h del matí! I encantada de la vida. Al cap d'una hora i mitja s'enlairaria l'avió que em portaria a casa a celebrar el meus 32 anys. Adéu Madrid, Barcelona m'espera!

Apurant temps amb el check-in on line i sense facturar equipatge, a les 7.35h el meu Majordom m'obria la porta de la Limousine. Que n'és de bon tio el Sebastian que també se ha pegao el madrugón en el dia de descans dominical per a acompanyar-me a l'aeroport. Aquest és un regal d'aniversari impagable! Com el dia de permís de propina que el Jefe ens ha donat a les putes i a tota la companyia. Dos dies lliures!

Embarcament, enlairament, aterrada. Tot puntualitat. Gràcies al taxi paternal que em recollia al Prat, a quarts d'11 ja felicitava i petonejava la mare en el dia que li dedica l'any. Hem esmorzat la coca feta per la Ronaldinha que ha burlat els controls de seguretat de Barajas, hem fet la xerradeta amb els pares i la tieta i... he obert l'ordinador. I quina meravella de post-regal m'he trobat d'una blocaire de la meva quinta i amb un nom que s'assembla molt al meu... M'he quedat de pedra. Moltíssimes gràcies a Jomateixa!

I m'ha fet pensar en tantes sorpreses agradables i coses meravelloses que ens passen de vegades. I algunes que ens arriben via internet, o via blog... I sentia que tenia ganes d'escriure-ho i agrair-ho, dedicar temps avui a explicar aquests moments de felicitat. Intento escriure aquest post ràpid que vull fer tantes coses avui i encara no he agafat la bici, ni he fet un passeig vora el mar, ni he passejat per la rambla, ni, ni, ni...

I aquesta tarda m'espera la més bona: celebració de les 32 primaveres! Sense temps ni forces per a preparar res però amb moltíssimes ganes de retrobar-me amb els amics. Com es pot organitzar una festa des de la llunyania, arribant només unes poques hores abans d'un dia festiu amb tot tancat i sense disposar de casa pròpia? Doncs, ha resultat ben fàcil. Només cal tenir un amic actor generós que et deixa l'usdefruit del pati de la seva casa, només cal tenir uns pares disposats anar a comprar el llistat de menjar i begudes que els has encarregat per telèfon i només cal una pila d'amics que faran mans i mànigues per a no fallar-te en un dia com aquest.

Em fa il.lusió aquesta festa de globus i fanta. Serà una regressió a aquella època infantil quan endrapàvem sense remordiments un segon tall de pastís de xocolata, no ens preocupava si pujava l'Euríbor i no desitjàvem altra cosa que fer-nos grans. Per a mi no ha canviat gaire la cosa. Amb una habitació llogada a cal Sebastian i una de gratis a cals pares tant me fa si pugen o no les hipoteques, poc em costa sucumbir a les temptacions plaents i encara conservo una pell nacarada de la qual en parla tota la capital del reino.

Avui toca fer un post positiu i no em penso queixar de res. No tinc ganes ni motius.