Sibèria

"On funciona un televisor, hi ha algú que no està llegint"
John Irving

La troupe japonesa ha anat i tornat a la ciutat de les sabates amb puntualitat, Renfe a vegades sorprèn. La nit freda i plujosa del desembarcament recomanava sopar de consomé i truita a la francesa i fi de festa televisiu: final d'OT. Riallades sonores i crítiques sense pietat en germanor destorbant els somnis de les habitacions veïnes.

L'hotel era l'únic existent a la vil.la i oblida't de l'esmorzar buffet on pots arreplegar algun tentempié per l'entreacte. "Zumo, café y bollo" i gràcies. Les nenes ens vam camelar el cambrer perquè ens servís torrades amb pernil que l'ofici de l'artista demana molta energia. Els nous integrants de la companyia assajaven pel matí mentre la resta ens entreteníem amb activitats tan interessants com vaguejar, passejar, depilar-se o pulir-se les dietes anant de rebaixes. La plàcida lectura de l'obrera de l'espectacle va ser interrompuda per l'inquilí del pis de sota que astorat descobria una desconeguda en paños menores al seu suposat llit!

Feia un fred que pelava. Cinc minuts de congelació anar fins al teatre. Pase complert a la tarda sense temps per la migdiada. Canvis a última hora. Estic encantada amb la nova entrada triomfal de la meva bruixa però cap il.lusió em feia a la següent escena carregar un pesat drac fent un serpentejant passeig. Confessaré que no em vaig esforçar gens en fer la dragonària tasca aconseguint que el dire en funcions em deslliurés de tal enfarfec.

Molta merda! S'aixeca el teló. Adrenalina a tope. Molts nervis tenien els que estrenaven i cap pedra al fetge els que oxidat portàvem el text en castellà. La nostra poc castiza dicció ens delata, va haver farfallejades i alguna catalanada. I tot un seguit d'inclemències. El Botxí protagonista amb un fort encostipat anava perdent la veu. A la virginal Marítima se li havia posat malament el dinar i temia que se li escapés un rot a mig diàleg. El nou Emperador estava cagat a les calces i volia fugir per cames. El "Segon trombó" s'equivocava de lletra contínuament i ni dissimulava el riure. A mi només se'm va oblidar d'entrar a una escena... Quin desastre! A empentes i rodolons arribàvem al final i baixava el teló d'una funció de supervivents.

Sopar de molt bon rotllo, bona nit sense corredisses i cinc hores i mitja de talgo avui cap a casa. En un plis he recollit les meves pertinences. Em sento orgullosa de mi, en una motxilla vaig encabir les mudes netes, la versió reduïda de necesser i farmaciola, el guió, la intendència per al viatge, el llibre, els sudokus, l'mp3 i poca cosa més. Quina meravella durant uns minuts la il.lusió de travessar les Rússies en el Transiberià. Sense els quimonos hem interpretat a la perfecció el rol de turista japonès i enganxats a la finestra amb el mòbil hem fet fotos a uns no habituals paisatges nevats en terres alacantines.

Prurigen no identificat

"No canviïs la salut per la riquesa, ni la llibertat pel poder"
Benjamin Franklin

Em desperto a quarts de 7h, cosa ben estranya perquè si puc mai obro els ulls abans de les 9h. Dec tenir ganes de fer pipí. Quina mandra deixar l'escalforeta del llit per anar al lavabo que està a l'altra punta de la mansió, sempre hi vaig a les fosques per no desvetllar-me. Aaaaiiiisss, quina picor més espantosa! M'estic gratant amb desfici. Faig un salt i corro cap al mirall on contemplo horroritzada el per què del meu sobtat despertar: una granissada rosada amb grans relleus esculpeix el meu cos.

No és un malson i no és deliri febril causat pel meu virus ianqui! En aquests moments de caos s'agraeix tornar a viure al niu familiar. Sense manies desperto la meva mare i amb els escarafalls que faig aviat tots els habitants de la casa i el veïnat seran espectadors de la meva mutació alienígena. La meva progenitora no s'espanta de l'extraterrestre que parla amb la veu de la seva filla. Amb una calma pròpia de la seva dilatada experiència diagnostica que es tracta d'una al.lèrgia, em fa empassar una pastilla, crida un taxi i se m'emporta a l'hospital.

El jove metge d'Urgències porta tota la nit de guàrdia i no està per hòsties. Malgrat això es fa el simpàtic mentre observa amb poc interès el meu cos despullat farcit del que ell anomena pàpules pruriginoses. Em punxa una dosi de Polaramine de cavall i al cap d'una hora llarga quan la picor i els relleus rosats van minvant m'envia a casa sense importar-li no haver-ne identificat la causa.

Quina merda de virus he enxampat que a sobre em provoca una desconeguda al.lèrgia! Quatre llagrimetes per lamentar la meva dissort i m'adormo al sofà en un intent fallit de lectura, medicina espiritual sense efectes secundaris greus. El xeringasso d'antihistamínic és tan potent que em té dos dies dormint a tota hora.

La desaparició de les erupcions rosades i de l'amigdalitis amb guarnició d'aftes coincideix amb l'arribada de la meva reinserció laboral. Quina felicitat interpretar el paper de persona normal a la vida quotidiana alternant amb el de bruixa oriental d'assajos i funcions. Demà anem de bolo cap a la terra de les sabates i a tot arreu anuncien un fort temporal cap allà baix. Quina por em fa Renfe, quatre flocs de neu i l'arribada de la troupe japonesa perilla. Espero que les baixes temperatures almenys desmotivin una reaparició del meu alien al.lèrgic.

Disculpeu el toc gore d'aquests darrers post. No penso tornar a parlar de pus, ni de llagues, ni de fongs, ni fastigoses erupcions cutànies. L'obrera de l'espectacle ha decidit no emmalaltir mai més.

Càndid aniversari

"El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou..."
Antoine de Saint-Exupéry

Els Reis d'Occident em van portar un regal per equivocació que la gran seguretat aeroportuària no va saber detectar. Un rostre pàl.lid de cabellera irlandesa fastiguejat per les hores de cua va burlar els controls policials: un iogurt, un suc de taronja i sense saber-ho ni voler-ho un virus de les Amèriques.

Davant la perspectiva d'un mes pelat de funcions de bruixa japonesa calia aprofitar per a posar-se malalt. Dies després de l'aterrada arribava la febre, més de 39. El diagnòstic va ser amigdalitis i recepta d'antibiòtic i paracetamol. Sóc au reàcia a prendre medicaments però sense alternativa em vaig llençar a l'Amoxicilina i a la ingesta indiscriminada de iogurts i lactobacils. Una és molt sensible i quan pren antibiòtics acaba patint fúngics efectes no desitjats.

Dit i fet. Ahir vaig descobrir amb horror que tenia per tota la boca una col.lecció de llagues que feien companyia a les dues pilotes de ping-pong infectades de pus al fons de la meva gola. Vaig córrer a la farmàcia, oberta de 9 a 22h sigui o no diumenge de rebaixes, millor que el Corte inglés. Un beuratge amb gust a cirera aconsegueix calmar una mica les cremors bucals. Però cap medicina podrà apaivagar els remordiments per la possibilitat de terrible contagi a algun innocent.

Aquest matí he tornat al metge. Tinc un virus. Sempre que no saben què tens et diuen que es tracta d'un virus i tan contents. No se sap com evolucionarà, quant dies durarà, ni res... El que sé i no cal que cap eminència ho corrobori, és que aquest virus ha viatjat amb mi des de Nova York. Té molt mala folla i només es pot tractar d'un bitxo ianqui. Només allà són capaços de generar un microorganisme que t'obligui a realitzar una dieta tan bèstia com eficaç que és la no ingestió alimentària. Em costa molt empassar i amb les llagues ni mastegar puc i tot em cou. A base de sopetes i ferments làctics transmutaré d'ocellet a esperit aeri, aviat seré una càndida sílfide (amb l'ala trencada, això sempre).

Justament avui fa un any que vaig encetar el meu blog: 69 posts que he disfrutat molt d'escriure i si a vosaltres us ha agradat una mica llegir-los ja estic contenta. Hauria estat divertit muntar una ciber blog party virtual però com podreu imaginar no estic per celebracions. Aquest post commemoratiu sembla més aviat un Pòst um comiat. No patiu, mala herba mai no mor.

Queixalada reial

"Cavalcar, viatjar i canviar de lloc recreen l'ànim"
Sèneca

Tornada a temps del Cap d'any novaiorquès per viure els Reis a casa. Després de tants dies de patejar carrers i avingudes, baralles amb el plànol del metro i d'un pesat retorn aeri, res més agradable que el taxi paternal que recull filla i maleta. Rebuda familiar amb interrogatori comparable al de la policia de Security del JFK airport. Germanes, pares i tieta escoltaven amb més o menys interès les meravelles i calamitats del viatge, les desigualtats de la ciutat, els llocs i els espectacles més fascinants, o els detalls de la convivència a un petit apartament de Manhattan...

"El més bonic d'un viatge és el retorn" quan és la tieta hospitalitzada durant les festes que t'obre la porta de casa. Quina delícia retrobar la suau temperatura barcelonina i la bici per recórrer de nou el món conegut. Felicitacions de bon any al President de la comunitat que aprofitant les vacances de diputat ha pres la Iniciativa de canviar la trompeta per la Black&Decker i ha instal.lat uns penjadors de bicis a l'exquartet de la porteria.

L'adrenalina de l'arribada em va fer oblidar el cansament de tant walking, de dormir poc i malament i de les cues i esperes a l'aeroport. Vaig acceptar la invitació al sopar d'amics barrejats a casa l'actor. Víctima del jet lag passava la nit amb un Bill Murray Lost in another translation i la càlida llum d'espelmes d'un avançat regal de Reis.

Dia feliç de cavalcada, rambla i fer paquets. Fa anys que la nena que porto dins no es perd l'arribada de les Majestats de l'Orient. Sense infant d'excusa he hagut de renunciar a ser espectadora de primera fila però així no corro el perill d'impacte d'algun caramel-projectil. Els ulls esbatanats i les cares d'il.lusió infantils, els pares esllomats amb criatura a coll, els espavilats que porten l'escala plegable o els curiosos estressats fent les últimes compres units en la màgia del consumisme amb disculpa.

A la nit sopar dels Innocents traslladat de data. Cada vegada costa més de reunir la colla d'amics del barri, teatreros, músics i algun que altre freaky allunyat del món artístic (en Follett que va confessar odiar el teatre o algun nòvio parent de Nosferatu o pescador de gambes). Poc originals som i al nostre sopar d'empresa no et pots presentar sense el regal de "l'amic invisible". L'augment de les nostres possibilitats econòmiques i el pressupost del regal han patit amb els anys una relació inversament proporcional. Ens dona morbo trobar per "1 euro" un regal xulo per a qualsevol receptor.

A part, tots van rebre un present que agraïa el detall d'esperar per a l'esdeveniment la meva tornada de les Amèriques. He repartit una col.lecció de petits imants amb imatges en blanc i negre de Nova York. Em fa il.lusió pensar que a cada nevera amiga sobre la nota de compra "Pa i iogurts" o "Trucar la Gila" estarà un trosset que ha viatjat amb mi de molt lluny. Típic passeig per la fira de Gran Via a la matinada. La Marítima i jo ens entretenim a les parades d'artesania sense intencions de compra perquè puguin queixar-se amb raó, forma part de la tradició.

Els Reis han passat per la mansió! Sabates amb llaminadures i sobres amb calerons i regals per a tots perquè hem estat bons minyons. Aquest any a part dels habituals hem tingut visita dels Reis de l'Occident. L'obrera de l'espectacle és una terrorista del consum que ha passejat la seva VISA per 5th Avenue, la 6th, la 7th i les que haguessin fet falta... Esmorzar de xocolata amb xurros que m'ha recordat les ganes de Rei Baltasar amb que he tornat de Nova York. Com m'hauria agradat fer queixalada en algun d'aquells patges imponents de dos metres que treballen per al Rei Negre!