lunes, marzo 26, 2007

"In paradisum"


"El paradís el prefereixo pel clima; l'infern per la companyia"
Mark Twain

Pluriocupació en 15 dies de vida madrilenya.

Còmode i relaxat sembla el pla de vida d'una puta que fa Macedònia: unes horetes d'assaig musical diari, cañita a la sortida i temps per veure els amiguetes, passejar i fer les tasques domèstiques... Hauria estat massa bonic així!

El dia següent de l'aterrada em trucaven per un bolo d'aquells que l'ingrés relluu en el compte corrent: llegar y besar el santo! Cantar un número del Rèquiem de Fauré en la presentació de l'últim model de la BMW. Un 10 per al publicista de turno que pretén vendre cotxes amb l'eslògan: "Mori a la carretera però no es preocupi, que anirà al cel..."

Va resultar tota una experiència: Cantar darrera una cortina més cutre que la de la banyera de casa, seguir el director que intueixes en un monitor i no fer cas dels aplaudiments a mitja interpretació quan el flamant vehicle entra en escena... A punt vaig estar de proposar que ens fessin aparèixer assegudes a sobre com les hostesses del "Un, dos, tres"! Som mercenaris encantats que la música clàssica es posi de moda en els anuncis, tant fa si són cotxes, iogurts o roba interior. Visca la prostitució musical!

El millor de tot, el cocktail de lujo! Vinga safates amunt i avall: entrants, fregidets, resposteria... i un Rioja d'excepció! No vaig tastar el champagne, intueixo que els jefazos de la BMW són peperos i deuen fer boicot al cava català! Tampoc vaig aprofitar l'ocasió per pescar un bon partit, la gomina i el deje castizo d'algun chulo capaç de gastar-se 70.000 € en un cotxe em fan repel.lús. Si algun dia abandono la meva condició d'obrera serà per mèrits propis. Vaig preferir alternar amb els compis i deixar-me seduir per la veu d'un baríton amb cognom valencià que dedicat al mundo-bolo amb prou feines guanya pel lloguer del seu pis a Leganés.

Fent mans i mànigues per combinar els assajos del cotxe "Faureònic" amb els de l'Español teatre i aprendre la partitura nova Macedònica, que no és gens fàcil, he anat de cul. Sense temps per a barallar-me amb el plànol del metro, omplir la nevera o posar la rentadora... I ni un sol dia de descans, els caps de setmana han caigut funcions de Bruixa a les rodalies de los madriles!

Per a combatre l'estrès res millor que una mini escapada per a respirar aires mediterranis. Diumenge passat arribava a casa amb la troupe japonesa a l'hora del dinar familiar i dilluns a les 7h emprenia novament el vol cap a la sobreexplotació laboral. Una bogeria! El pont aeri no s'ha inventat només per als alts executius. L'obrera de l'espectacle no espera fer-se rica amb la seva professió i ni mandra, ni cansament ni els diners d'un bitllet d'avió eren motius per perdre'm l'estrena del musical del Prof. Penyacarbassa i l'Emperador ni la festa de celebració.

Com n'és d'esgotadora la puta vida madrilenya!

martes, marzo 20, 2007

Partida


"M'exalta el nou i m'enamora el vell"
J.V. Foix

Just una setmana després del dia de l'agonia l'obrera de l'espectacle i la seva maleta amb un vol d'oferta arribaven a la capital del reino per començar els assajos de la Macedònia.

Fins a últim moment vaig apurar la mudança. Quina mandra deixar la meva plàcida vida barcelonina, les classes de dansa-jazz, les visites a la quiropràctica, la piscina, el mar i les passejades en bici... I més complicat em resultava deixar penjades dues corals que dirigia des de feia molt poc i ingeniar-me-les per aconseguir permís per acabar la gira del musical japonès. Els meus pares van voler repetir per 3a vegada en l'última oportunitat de veure la seva filla Bruixa en acció. Funció polèmica al feu saragossà de la Costa Daurada que va provocar un parell de cartes al diari en protesta perquè pretenien que la féssim en castellà.

Acostumada a les meves escapades artístiques poc escaient era muntar un drama abans de la partida. Però malgrat l'alegria de la nova aventura em costa dissimular la tristesa de la previsió de llarga temporada fora. Pocs dies per resoldre temes pendents i acomiadaments. Des de la recollida d'objectes perduts als àpats amb immillorable companyia: els ulls blaus de la meva germana que coneixien l'amic passejant, el sopar japonès amb la nostàlgica i el noi del maig, visita a l'assaig del musical del professor Penyacarbassa amb dinar mexicà, a la iaia i a l'Ismael a cals tiets cangur.

El sopar organitzat dissabte dia de Barça-Madrid va tenir força èxit, és l'avantatge de tenir amics poc futboleros. L'actor i el músic només arribar van fer comunicat oficial: "Últim sopar-de-comiat al que assistiran!" Entenc que estiguin farts de les meves anades i vingudes i de retrobaments de llagrimeta... La propera vegada només vindran si convido jo. El Barça empatava a 3 amb l'equip blanc. Els ho agraeixo molt, amb una victòria em buscaria enemics i una derrota hauria estat una aterrada molt humiliant per a una catalana blaugrana.

L'aventura tindrà bons i mals moments. Sembla que tinc bones cartes, no serà difícil guanyar aquesta partida!

sábado, marzo 10, 2007

Eventual agonia


"¿Por qué justo a mí tenía que tocarme ser yo?" Felipe (Mafalda)
QUINO - Joaquín Salvador Lavado

L'obrera de l'espectacle se'n torna a Madrid a fer de puta.

Va valer la pena fer aquella trucadeta al Tros de pà de l'adjunt de direcció. No buscaven set nenes moníssimes de les que t'aixequen la pota passada l'orella, volien set prostitutes a escena "Una alta, una baja, una gorda, una flaca, una vieja, una fea y una guapa. Tú tienes muchas posibilidades." No em vaig veure en cor de preguntar en quina categoria estava nominada...

Vaig fer un bon càsting i una setmana més tard Herr Direktor m'insinuava que estaria en el seu projecte. Però dilluns passat al migdia començaven a trucar als afortunats guanyadors i jo estava sense notícies de Macedònia. L'agonia era compartida amb l'Emperador que també esperava telefonada de Madrid. Estàvem a la ciutat del Vallès i teníem tota la troupe japonesa pendent dels nostres mòbils. Riiiiiiiiiing! Gran expectació! No, no trucaven del teatre, era tal o qual company madrileny que ja sabia si SÍ o si NO. Em moria de ganes de marcar el telèfon de l'Español teatre, preguntar i sortir de dubtes, però quina funció més penosa faria si la resposta era negativa!

M'havia de concentrar en la meva Bruixa i no hi havia manera d'oblidar-me'n de Madrid i del fotut càsting! Per canviar el tema de conversa, només em va quedar l'alternativa de fer entrar als camerinos un ram de flors acompanyat del seu comprador. Amb ell i el cansament post-funció amb l'afegit del neguit del dubte macedònic me n'anava a sopar.

El meu eventual va triar un dia molt oportú per donar-me porta i vaig reaccionar tan civilitzadament que fa fàstic. D'on he après a somriure quan em donen carbassa? Serà que és un color que m'agrada molt. Fins i tot li hauria pogut agrair el detall de prendre la iniciativa, a una "sufridora" li hagués costat molt tallar una relació descafeïnada que tampoc em satisfeia. El "Un, dos, tres" ens ha fet molt de mal a la nostra generació racional i resignada. Com m'hauria agradat muntar-li una escena de diva abbandonata. Totalment imperdonable no haver-li fotut les flors per barret, això sí que hauria estat un digne final!

Compuesta y sin novio.

Dimarts a mitja tarda rebia la trucada que posava punt i final a la meva agonia. Quan estàs preparada perquè et toqui una del 99% de les tapes de iogurt sense premi, no saps què respondre a la remaleïda trucada del SÍ!

miércoles, marzo 07, 2007

De càstings o càstigs


"Vivir satisfecho de uno mismo ha de ser muy aburrido, por eso no hay mejor cosa que meterse en aventuras."
Juan Benet

Més de cinc mesos sense trepitjar la capital del reino i en deu dies febrils dues entrevistes de feina altrament dites càsting.

1/ Òpera-musical de Weill i Brecht.
Tren llitera d'anada i tornada per a 39 hores d'estada: dia de descans i gran dia C (de càsting). La Faquira del circ es presenta directament amb tot el morro a la selecció final gràcies a una trucadeta explicant que estic tant liada fent de Bruixa a Barcelona. Poc temps dedicat a preparar la prova, vaig treure la pols d'una cançó d'un "Kurt viatge amb Weill" i cap a la cita, vestida i pintada amb discreció i disposada a vendre el producte.

Odio fer un càsting, demostrar lo mucho que yo valgo en dos minuts i deixar prova del desastre en una gravació de vídeo. Més de 600 persones han passat voluntàriament per aquest mal tràngol. El tribunal m'acollia amb petons i m'acomiadava amb felicitacions. Vaig cometre el sacrilegi de cantar en català a l'Español teatre, llengua que els examinadors parlen en la intimitat. El pianista va gosar utilitzar-la per dir-me que amb la meva veu l'havia despentinat.

2/ Plaça de cantant del Cor de la Comunidad de l'Esperancita.
Després de la 3a funció a la ciutat de la boira poc vaig dormir a l'hotel pagat de la meva butxaca per no perdre l'AVE que en només 2h i 40 minuts em portava a Atocha. Per culpa de les aturades al metro vaig arribar pels pèls a l'indret perdut on feien les oficials audicions. Decebedor resultat: no vaig passar ni la 1a fase... Però la meva fingida contralt se sent satisfeta de com va cantar i no entrará al trapo amb les insinuacions de tongo d'algunes. Mai estarem prou agraïdes de no haver estat escollides, tant la Capitana com jo som carne de teatro, en un cor com a funcionàries ens moriríem de pena.

Al vespre aprofitàvem les invitacions per la pre-estrena de l'última producció del català director de l'Español teatre. Ens va saludar efusivament i ens va deixar entendre que aviat ens veuríem molt sovint. Quin subidón! Oblidàvem el disgust de la tarda però calia prudència perquè no diguis blat que no sigui al sac i ben lligat!

28-F, dia C (de càstig), dia de la vint-i-unena avaria de l'any i els tres misteriosos incendis que van provocar el caos al servei Rodalies de Renfe, no era un bon dia per viatjar en tren. Dia tranquil per passejar i dinar amb el Majordom i la seva senhora fins l'hora d'anar a l'estació.

Durant el documental de feres vam tenir distracció amb un robatori i l'emocionant persecució del lladre. L'incident va passar al meu vagó justament quan jo estava a la cafeteria. Quina ràbia haver-m'ho perdut! Després, l'habitual comèdia romàntica amb la Sandra Bullock o el Richard Gere que mires perquè altra opció millor no tens quan ja estàs tip de llegir. Distrets amb la pel.li no ens vam adonar que anàvem molt lents i fent paradetes...

Passada la mitjanit, amb més d'una hora de retard, se'ns ocultava la informació i només sabíem que hi havia una avaria a Barcelona i que la cosa anava per llarg. Rebelión a bordo! L'interventor ens tenia segrestats a 20 minuts de Barcelona i no va accedir a obrir portes fins que va rebre l'autorització papal. Entretant vaig fer amics amb una cerveseta a la cafeteria organitzant els grups de salvament. Tirats a Castelldefels ens llençàvem a l'aventura de recerca de taxi. Només 24 € (6 per cap) ens va costar la carrera fins Plaça Espanya.

Un càstig gens sever aquest viatge de tornada, al contrari, estic encantada de la vida perquè em tornaran els 63 € del bitllet. Com m'agrada que Renfe sigui patrocinadora de les meves andanzas a los madriles!

lunes, marzo 05, 2007

Més de bruixeria


"L'art del descans és una part de l'art de treballar"
John Steinbeck

Fa dies que es van acabar les vacances al Japó.

A la ciutat de la boira retrobàvem els nostres personatges que amb prou feines cabien a l'estret escenari. Als camerinos tampoc s'hi podia estar per culpa d'una ofensiva flaire a clavegueram que ni el precinte als desguassos ni l'Ambipur aconseguien dissimular. La sensibilitat olfactiva i al.lèrgica de la meva bruixa ben dotada de nàpia va resistir tres dies i tres funcions gràcies a l'hotel de lujo que teníem a dues passes del teatre.

La troupe japonesa va esgotar les existències del servei gratuït de minibar i també va fer molt bon paper a l'esmorzar buffet de diumenge, recuperant energies per a la funció de la tarda i per 15 funcions més! Tot i així alguns no van perdonar els seus cargols a la llauna per dinar. Ens hi trobàvem tan a gust que després de deixar les habitacions vam decidir fer d'okupa a les magnífiques instal.lacions: estudiar, llegir, petar la xerrada, jocs de mòbil, enviar sms, dormitejar... El plovisqueig d'un dia gris només convidava a gandulejar.

I aquesta setmana triplet de funcions per inaugurar un teatre del Vallès. El primer dia va haver-hi sarau amb protestes d'associacions de la ciutat per la mala gestió i la manca d'equipaments. Aprofitant la proximitat de les eleccions muncipals vam haver d'aguantar mitja hora de parlaments. La platea plena de personalitats convidades va riure a cor que vols. En acabar vaig afanyar-me a desfer-me de la bruixa, desmaquillada i vestida en un tres i no res: el que fan uns canapès! L'afamada colla del kimono buidava plates i sense vergonya arreplegava teca per a la tornada a l'autocar.

El nostre gran jefe de cognom italià va fer acte de presència però va marxar sense veure l'actuació. El seu interès era alternar amb la classe política, la funció se la sap de memòria i ara només li preocupa el nou projecte previst a la tardor. Fa dies que alguns temen i altres desitgen el final de la nostra opereta japonesa. Finalment ahir ens visitava la que realment porta els pantalons de la companyia i fèiem reunió als camerinos. A la meva bruixa li queden quatre bolos... Ai! Ja li havia agafat carinyo, deu ser molt avorrit fer de fada bona i dolça!