Exercir la prostitució és dur i sacrificat. En 10 minuts els clients del cor masculí estan a punt per a la funció però les putes dues hores abans tenim cita a maquillatge o a pelu. "Quien da la vez?" Cotilleos i pestanyes postisses i pinces al cap per a les "ondas al agua" estil anys 30. Vaig accedir a tallar-me els cabells arran d'orella per estalviar-me la tortura diària del recollit, las horquillas, la laca, la gomina i tota la potingada al cap. Odio que em pentinin! En canvi és tan còmode i relaxant deixar-se empastifar la cara per un profesional que et deixa super preciosa.
El figurinista és qui més ens estima i ens fa lluir 6 o 7 modelets a escena. A cual vestido más bonito! Roba interior i bata, o vestit i abric, i tots els seus complements de barret, bolso, joies... i mitges! Amb tant canvi ens passa la funció volant. Se'n va anar a París a comprar llenceria i millor no saber quants diners es va gastar en calces i cotilles! El vestuari és d'època, a la mínima s'esquinça i les sastres van de bòlit recosint teles tan velles. Encantades per tot, l'única queixa són les sabates de taló ben alt que han produit alguna lesió i han convertit el Thrombocid i el gel de cames cansades en els nostres millors amics.
La convivència en un camerino no és cosa fàcil. Comparteixo habitació amb altres tres obreres de la prostitució. La ballarina del Circ de l'estiu passat que és la protegida del dire musical i que segueix fent de les seves. "O está como una cabra, o tiene un morro que se lo pisa" Arriba tardíssim, o es presenta afònica, o ve de follar amb el saxo de l'orquestra o el tècnic de micros que també s'ha passat per la pedra Bianca. La puttana italiana és una de les moltes actrius catalanes que sobreviu a Madrid fent musicals. Amb dues copes de vi blanc ja t'explica amb llàgrimes als ulls que per amor a la professió s'està perdent veure créixer la seva neboda. La benjamina de la companyia, la Gwendolin, una altra catalana molt desendreçada però que té la cabeza mejor amueblada del camerino.
Quatre putes ben avingudes que només ens barallem pel termòstat de l'aire condicionat (quan funciona) i per la possessió de la crema hidratant. Ens agrada versionar lletres estil marrano o inventar segones veus a les cançons de Macedònia. Els nostres crits de guerra són "La Ca-ballé" mentre ens ruixem el cap amb l'esprai pringós o "Quien se ha corrido en mi cara?!?" corredissa cap a les dutxes ben empastifades de llet desmaquilladora. Les males llengües amb nosaltres estan encantades. Que si una pateix anorèxia o es que se mete..., que si l'altra té crisis d'ansietat i un ex que la maltractava, que si aquesta vinga fer-se porros mentre li fot banyes al seu nòvio de Barcelona, que si aquella està liada amb mitja orquestra, que si a l'altra li va el rollo bollo...
Compartim secrets, barra de llavis i polvera, Homeovox, Ibuprofè i altres drogues, juergas y resacas, moltes risas i també moltes llàgrimes. Ja hem firmat la notificació de fi de contracte. De res serveixen els aplaudiments, les crítiques boníssimes o penjar cartell diari que no queden localitats, de res serveix que l'alcalde madrileny estigui disposat a gastar més diners, de res serveix exercir la prostitució amb tant de talent... El proxeneta lluitarà per aconseguir els drets, però per ara no hi ha pròrroga ni gira.
Última setmana de Macedònia: espero que aquest no sigui el final de la història d'unes dones, d'unes putes, d'unes princeses.
