viernes, febrero 29, 2008

Fuita

"Les persones que no fan gaire soroll són perilloses"
Jean de la Fontaine

Una fuita de gas en una canonada en la confluència dels carrers Almogàvers i Badajoz, ha provocat un incendi i ha obligat a desallotjar varis edificis. Els Bombers de l'Ajuntament han rebut sobre les 09:35 hores l'avís de l'incendi i de la fuita de gas que ha estat provocada pels operaris d'unes obres. El foc ha arribat a assolir els vuit metres d'altura!


Espectacle matinal gratuït al carrer del costat de casa i m'ho perdo. No és just! Això no s'ho mereix la meva afició piròmana constantment reprimida, ni la meva personalitat curiosa i tafanera. Per sort, la meva veïna, una encantadora jubilada sempre disposada a deixar-te una ceba i a fer-te saber les novetats dels inquilins de l'escala, m'ha explicat l'aventura amb tota mena de detalls. (Ha estat ella qui ha deixat pujar al terrat els periodistes perquè poguessin fer millor les fotos!)




A la nit, en el moment que decidia anar-me'n a dormir, una màquina "taladradora" ha començat a esbotzar l'asfalt, precisament el de just sota de casa. "No pot ser. S'han tornat bojos?" Amb el meu pijama gens sexy he sortit al balcó i amb veu de soprano enfurismada he preguntat què feien foradant el terra a quarts de dues de la matinada!


"Señora, si quiere llame a la Guardia Urbana, pero ya están avisaos... Tenemos pa' un par de horita..."


L'únic que tinc és el dret a la pataleta, és a dir, llençar-los un ou, taps a les orelles i cap al llit. Aquesta ha estat la gran idea suggerida pel meu company de pis. Per a això serveix tenir un home a casa! I entre badalls m'engegava una inspirada reflexió final: "Davant l'alternativa de vida o mort, sempre és preferible viure a no dormir." Un petó i bona nit.


Han tingut tot el sant dia per revisar el que fes falta... però fins ara no se n'han adonat de la urgència. Quin detall. Moltes gràcies. "Treballin tota la nit sense descans, aixequin tot el carrer si us plau."

Miracle: uns minuts de silenci. Aprofitem-ho i ràpid intentem dormir. L'aturada als 10 minuts d'haver començat a treballar mai falla, qualsevol conveni de paletes i operaris contempla la "pausa de l'esmorzar" assimilada en aquesta ocasió a "pausa del ressopó".


Oh, no!!! Sense pietat, la màquina ataca de nou! No hi ha res pitjor en el món que tenir son i que no et deixin dormir. Amb el coixí com a equipatge abandono la meva habitació i em trasllado a l'ala est del pis. No sé si serà bona idea demanar asil en una altra estança: canviar l'insuportable soroll i les vibracions del terra per una masculina serenata de roncs.